L'espectacle "Agüita" és el nostre projecte escènic per aquest any. Les nostres línies habituals de treball continuen, i intentem endinsar-nos en altres territoris més desconeguts per nosaltres, deure que creiem, sempre hem d'assumir aquells qui ens dediquem al fet artístic.
La mancança d'aigua s'està convertint en un dels principals problemes del futur immediat, en altres llocs ja fa massa temps que ha arribat a límits insoportables. I tot això no deixa de ser una més de les conseqüències de la sobre explotació i la mala distribució a la que sotmetem al planeta.
Aquest espectacle s'articula, pel que fa a la base dramàtica, sobre dues idees bàsiques:
1. L'escassetat d'aigua al món real.
2. L'aigua com a símbol de vida ( també al món real).
Són dos pols oposats, és un treball situat als límits de la dicotomia, doncs el primer concepte fa referència a allò físic que pertany al món actual i "real" del que tant s'està parlant, i se'n seguirà parlant, dins aquesta societat avançada, que atemorida, comença a patir i a percebre els problemes que ens venen al damunt (tot i que en altres llocs del planeta això hagi provocat tragèdies des de fa molt de temps).
L'altre concepte d'aquest treball és màgic, i pertany al món simbòlic. És a la vegada incongruent, doncs es refereix a una societat, la nostra, que encara que ho tingui tot… s'està perdent el més essencial? Aquest sentiment com de set profunda, d'aire fresc.
No ens volem perdre en un seguit de metàfores sense fi; la imatge de l'aigua dóna per a massa… Entre d'altres coses perquè aquest és un espectacle en el que juguem amb "la mancança de" no "amb el". Si tota creació és un viatge el nostre "Agüita" es planteja com un viatge de supervivència navegant a través d'un mar sec de somnis. Entre la vida i la mort. On éssers estranys fan l'esforç suprem d'humanitzar-se.
Des del punt de vista de la imatge, de l'estètica que utilitzarem (deixant de banda els breus moments en els que pugui florir alguna metàfora, per molt llunyana i perduda que sigui), el jardí fèrtil i una gota d'aigua.
La sequera és la nota que volem destacar: sòl àrid, escardat i sec, pols i una font de la que només en surt sorra.
Per una estranya relació, estem descobrint que els elements escenogràfics i d'atrezzo d'aquesta obra, han de tenir una construcció com d'invent de TBO, de "profesor rompetechos". Són una mica naïf, com de joguina. Però no pel seu toc infantil, ni per la innocència ni res d'això, sinó per lo passat, per la senzillesa…